Aquesta ruta la començarem des de la Plaça de la Fragata, sota l’Església Parroquial de la Punta, aquí comença el Passeig de la Ribera:

“Villa Lola” (casa de Josep Barnet Albareda), 1907 (reconstruïda el 1976 igual que l’original derruïda). Passeig de la Ribera, 3. És un edifici modernista del qual destaca el capçal decorat amb ornamentació floral i els seus balcons corbats amb barana de ferro.

Casa Simó Llauradó, 1908, Gaietà Miret; Hotel Celimar, Passeig de la Ribera 20. Edifici de tres plantes amb una façana de finestrals molt ornamentats segons l’estil modernista.

Casa Francesc Robert i Yarzàbal, 1901, Salvador Viñals, Passeig de la Ribera 18. Destaca el balcó cobert que dóna davant del mar.

Casa Isabel Ferret, 1899, Enric Sagnier i Villavecchia. Passeig de la Ribera, 29. Destaquen els diferents tipus d’obertures en les tres plantes i en la part superior hi ha una barbacana de fusta i teules i una barana que imita els merlets d’un castell. Estil eclèctic.

Casa Marina Planas, 1908, Gaietà Miret, Passeig de la Ribera, 22. Estil modernista que es reflecteix en la seva ornamentació floral sobre les límits de les finestres i en la barana del terrat.

Casa Josep Sunyer – Vila Candelaria, 1920. Josep M. Martino Arroyo. Passeig de la Ribera 45 bis. Edifici d’estil noucentista. Destaca la seva galeria d’arcs de punt rodó i els ornaments esgrafiats al voltant de les finestres.

Casa Pilar Parellada, 1916, J. Domènech Estapà, Passeig de la Ribera, 49. Edifici d’obra popular, format per planta baixa i dos pisos. Té un rellotge de sol pintat sobre la façana com a decoració. Té una cornisa excel • lent amb coberta de teules.

Casa Gili Casanovas, 1909, Marcelí Coquillat, Passeig de la Ribera, 50. Edifici modernista, barana de pedra ornamentació floral a les motllures de les finestres. Té una barana corbada al terrat. Actual Hotel Santa Maria.

 

 

Casa Llúcia Catasús Soler, 1915, Josep Graner, Passeig de la Ribera, 54. Estil eclèctic. Planta baixa i dos pisos amb terrat a la catalana. A la part central hi ha un relleu de Sant Jordi com a motiu ornamental. Al segon pis hi ha una galeria amb finestres d’arc de mig punt.

Tornant enrere, cap al número 49, a la cantonada de l’Hotel Subur, girem a l’esquerra al carrer Espanya:

Casa Ferratges, 1910; Carrer d’Espanya 13-17. És un gran edifici d’estil modernista. Les obertures del primer pis tenen les límits decorades amb motius florals.

Seguirem passejant fins a la Plaça Espanya, on girarem a l’esquera passant per davant de l’oficina de correus fins arribar a l’Avinguda Sofia on les principals mansions que veurem són:

Casa Emili Sacanella, 1925. Albert Carbó Pompido. Avda Sofia 26. Estil noucentista. Destaca la seva torre-mirador inspirat en l’arquitectura tradicional catalana i el rellotge de sol en la seva façana principal.

Casa Antoni Ferratges, 1928. Josep M. Martino Arroyo. Avda Sofia 19 (actualment Hotel Capri). Estil noucentista.

Continuarem fins al Passeig Marítim, al final de l’Avinguda Sofia i sobre aquest, girarem a la dreta i seguirem per aquest passeig fins a la zona del Terramar.
La zona del Terramar va ser concebuda com una ciutat-jardí i es va iniciar el 1923, promoguda per un industrial de Sabadell, Josep Armengol i Duran. La majoria dels edificis són obra de l’arquitecte Josep M. Martino, generalment d’estil noucentista, amb façanes dirigides al mar, amb terrasses i porxos, generalment amb tres cossos donant més importància al central.

Casa Vilella, 1919 (antiga “Residència Helvètica”). Joan Rubió i Bellver. Passeig Marítim 21. Estil modernista. Recorda l’estil d’una masia catalana (pel perfil de les teulades) encara que la seva planta d’accés es troba elevada per sobre del nivell del carrer. En els pisos superiors hi ha unes galeries amb arcs de mig punt sobre fines columnes.

 

 

Casa Francesc Armengol, Villa Florentina, 1919. Josep Renom i Costa. Passeig Marítim 35. Formada per diversos cossos juxtaposats amb teulada pronunciada. A la façana que dóna al passeig es veuen uns frisos d’estil noucentista.

Casa Sansalvador, 1923. Josep M. Martino Arroyo. Passeig Marítim 61. Seguint l’estil de cases de la zona, té diversos cossos amb balustrades i una torre-mirador amb un rellotge de sol esgrafiat. Unes columnes sostenen un porxo principal.

La Reserva, 1924. Josep M. Martino Arroyo. Passeig Marítim 62-63. Espectacular edifici residencial del qual destaca la seva torre-mirador oberta amb columnes jòniques i la seva àmplia terrassa amb barana de balustres. Estil neoclàssic.

Casa Josep Freixa, 1919. Josep M. Martino Arroyo. Passeig Marítim 69-70. Casa de vessant més classicista dins del noucentisme. Destaca la seva frontó amb cornisa en el cos principal i l’entrada amb columnes jòniques sostenint una teulada amb decoracions florals i gerros esculpits en pedra.

 

 

Parc del Terramar. Al final del passeig marítim es troba el Parc del Terramar, jardins dissenyats per Miquel Utrillo, amb un passeig central que és l’eix de simetria amb un llac artificial al centre. El passeig central finalitza en un camí vorejat per arbres que acaba en una “glorieta”.

L’Ermita del Vinyet, s. XVIII. Santuari petit dedicat a la Verge del Vinyet, erigida on segons explica la llegenda, un esclau va trobar la seva imatge sota una vinya (donant així origen al nom sitgetà de “Vinyet”). Hi ha documents sobre l’ermita que daten sobre el s. XIII, encara que l’edifici ha patit diverses reformes i les més importants durant 1727-33. És d’estil neoclàssic, té una nau única amb 10 capelles laterals ricament decorades i d’estil més barroc, comunicades entre si. El campanar és de 1872. Al llarg del s. XX s’han realitzat diferents millores. Els sitgetans tenen una gran devoció a la Verge del Vinyet, especialment els mariners, la devoció va omplir les arcades laterals del santuari amb vaixells exvots. La façana és austera i simple i contrasta amb l’interior sumptuós i abarrocat.