Joaquim Sunyer (1874-1956)

Pintor que en la segona dècada del s. XX es va convertir en una gran expressió del Noucentisme plàstic. Hi ha obres seves a la pinacoteca municipal de Sitges.

Els origens de la pintura de Joaquim Sunyer (Sitges 1874-1956) es troben a l’Escola Luminista, al costat del seu oncle Joaquim de Miró Argenter (Sitges 1849-1914). Amb ell aprèn a mirar el paisatge sitgetà i a conjugar-hi amb la paleta els efectes de la llum.

Després d’una perllongada estada a París (1896-1908), on triomfa amb  una obra marcadament simbolista, Sunyer retorna a la terra natal, a la recerca d’un nou llenguatge artístic.

L’artista s’hi enfronta des del retrobament de la llum, amb el bagatge après de Cézanne, Gauguin, Matisse, Maurice Denis i Puvis de Chavannes. La connexió de Sunyer amb els corrents internacionals el converteix en capdavanter de la pintura catalana del moment. La tria del paisatge més agrest, i fins el moment inèdit com a motiu pictòric, obre una nova perspectiva que es consolida en el llenguatge plàstic del Noucentisme.

Ubicació