És la festa més desenfrenada de Sitges. Comença el Dijous Gras amb l’arribada de Sa Majestat Carnestoltes i el seu discurs-crítica satírica de la vida pública de la població.
Els punts forts del carnaval són les desfilades o Rues que es celebren el diumenge (Rua de la Disbauxa) i el dimarts (Rua de l’Extermini). Per la nit són les dels adults i per la tarda les infantils.
Existeix una gran rivalitat entre els grups participants, especialment entre els membres de la Societat Recreativa el Retiro i la Societat Casino Prado Suburense, ambdues societats centenàries i amb els mateixos anys en rivalitat. Les Rues les obre SM Carnestoltes i les tanca la Reina del Carnaval, figura elegida entre les aspirants al títol en un acte públic.
El dimecres de Cendra finalitzen els actes del Carnaval amb l’enterrament de SM Carnestoltes amb una comitiva fúnebre on després de la lectura del testament s’incineren les restes de S.M.
És una festa plena de color i sensualitat, reconeguda mundialment i coberta per gran quantitat de mitjans de comunicació nacionals i internacionals, amb 150.000 espectadors a la rua de diumenge a la nit, 20.000 espectadors a la rua infantil de diumenge a la tarda i 250.000 espectadors dimarts a la nit.
Els participants en les rues de diumenge i de dimarts a la nit són uns 2.500 agrupats en 50 carrosses. En les rues infantils de la tarda participen al voltant de 1000 nens agrupats en unes 20 carrosses.
Durant aquesta setmana de carnaval es realitzen diferents actes en les societats del Retiro i del Casino Prado, S.M. Carnestoltes visita les escoles i diferents llocs públics de la població durant el dia. Les festes es tanquen amb les tradicionals Xatonades, plat típic de l’època del Carnaval, l’origen del qual se’l disputen totes les poblacions veïnes, encara que la població de Sitges explica el seu origen sitgetà amb dues corrents: la que diu que Santiago Rusiñol al veure la “muntanyeta” de l’escarola, anxoves, olives… coberta de salsa de xató, va exclamar “oh, c’est un chateau!”; i la que diu que els mariners de Sitges quan tornaven a casa provinents de Isla Cristina (Huelva), era normalment febrer, època de les escaroles i elaboraven el plat amb les anxoves que portaven de la pesca.