La 57a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha arribat al seu final amb la projecció de Nunca te sueltes, l’última pel·lícula del cineasta francès Alexandre Aja, qui també ha estat guardonat amb el Premi Honorífic Màquina del Temps. També ha rebut aquest premi Corey Feldman durant la celebració del vint aniversari de The Birthday. Bertrand Mandico, el Director’s Cut de The Fall i la sessió sorpresa tanquen aquesta edició per la porta gran.
Noves Visions ha aconseguit el seu clímax al Prado durant aquesta última jornada del Festival. Bertrand Mandico, enfant terrible del Festival amb mals viatges com Les Garçons sauvages i After Blue, ha estat el mestre de cerimònies d’aquest tancament d’edició amb la projecció de la seva nova Dragon Dilatation, pel·lícula de clausura de la secció. En aquesta ocasió el cineasta francès ha presentat a Sitges un díptic experimental que uneix els seus treballs més recents: una adaptació lliure del ballet Petrushka de Ígor Stravinski i un mediometraje titulat La Déviante Comédie. La traca final l’ha portat Tarsem Singh, cineasta indi que ha tornat al Festival amb la mateixa pel·lícula amb la qual el va guanyar fa ja gairebé dues dècades. The Fall 4K (Director’s Cut) ha emocionat als fans més nostàlgics del Festival amb aquesta aclaparadora extravagància de culte.
La distòpica The Assessment de Fleur Fortune ha protagonitzat aquesta nit a l’Auditori la sessió sorpresa d’aquesta edició del Festival. Alicia Vikander, Elizabeth Olsen i Himesh Patel protagonitzen aquest sci-fi paternal sobre un futur pròxim on el canvi climàtic ha limitat la possibilitat de tenir fills. Paul Naschy també ha estat un dels protagonistes de la jornada gràcies a l’estrena del documental Llámame Paul. El cineasta Víctor Matellano García repassa íntegrament la vida d’un dels rostres més reconecibles del fantaterror amb la col·laboració de icones com Caroline Munro i Jack Taylor. Però la indiscutible protagonista d’aquest tram final de festival ha estat El baño del diablo (The Devil’s Bath). Veronika Franz i Severin Fiala s’han convertit en història del Festival aconseguint tres guardons —ha estat considerada la Millor Pel·lícula pel Jurat Oficial, el Jurat de la Crítica i el Jurat Carnet Jove— amb el seu El baño del diablo (The Devil’s Bath). Soi Cheang s’ha emportat el premi a Millor Director per Twilight of the Warriors: Walled In i Kristine Froseth, John Lithgow i Geoffrey Rush, els premis a Millor Interpretació.
El passat i el present del cinema nacional han tingut el seu espai en aquest final d’edició. The Birthday d’Eugenio Mira compleix vint anys i a Sitges ho hem celebrat amb una projecció molt especial de la pel·lícula. El públic de l’Auditori ha pogut gaudir del nou director’s cut en 4K d’aquesta orgiàstica i còsmica raresa del cinema nacional. No podríem celebrar aquest aniversari sense detenir-nos en el protagonista de la pel·lícula, Corey Feldman, qui encara no haver pogut acudir a la cita, hi ha estat en esperit, aprofitant aquesta data tan especial per a rebre el Premi Honorífic Màquina del Temps per la seva icònica labor al cinema fantàstic, amb papers en títols tan mítics com Els Goonies o Gremlins. Just després de la projecció de The Birthday ha aterrat en el Festival el nou film de Rodrigo Cortés, qui torna amb Escape, descrita pel propi director com La fuga de Alcatraz al revés. Mario Casas, Anna Castillo i José Sacristán protagonitzen aquesta àcida sàtira que ha portat avui a la xarxa carpet al seu director i a Albert Pla, un dels actors de la pel·lícula.
La gala de clausura d’aquesta edició ens ha permès acomiadar-nos en gran de la 57a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. La pel·lícula que ha reunit a tot el públic de Sitges en aquest adeu col·lectiu ha estat Nunca te sueltes (Never Let Go), el nou treball del cineasta tot terreny Alexandre Aja. El responsable d’Alta tensión, Las colinas tienen ojoso la més recent Infierno bajo el agua narra en aquesta ocasió un malson maternofilial en la qual una família haurà de romandre literalment unida per a sobreviure a l’influx d’un esperit maligne. El parisenc ha parlat en roda de premsa sobre el to de la pel·lícula: “no volia abusar de la sang com sí ho he fet en alguns dels meus anteriors projectes, si volgués fer una pel·lícula com Evil Dead li demanaria a Sam Raimi fer una; aquesta història busca altres coses”. Sobre el fantàstic treball de la resta de departaments del film, Aja els ha lloat afirmant que “una pel·lícula amb mala direcció pot ser bona, però si fallen la resta dels departaments no hi ha escapatòria”. “Entenc Sitges com una segona família, sento que en aquestes sales es gaudeix de les propostes sense prejudicis”, ha afirmat el cineasta per a acomiadar-se de la premsa. L’estrena a Sitges de la seva última pel·lícula ha estat l’excusa perfecta perquè el Festival atorgués a Alexandre Aja el Premi Honorífic Màquina del Temps per la seva extensa i plural filmografia dedicada al cinema de terror.
Midnight X-Treme, la secció per als no matiners, ha permès als assistents al públic del Prado acabar el Festival de la forma més salvatge amb una triple sessió d’allò més absurda. Las motosierras cantan (Chainsaws Were Singing)de Sander Maran ha donat el tret de sortida a la Marató, el somni humit de qualsevol fan del gènere en el qual els Monty Python dirigeixen un encreuament de La matanza de Texas i Los miserables. Ha agafat el testimoni de la sessió Steven Kostanski, director de l’aplaudida The Void, qui presenta una eixelebrada festa amb una estranya criatura a Frankie Freako. Ha posat el llaç a la sessió Spermageddon de Rasmus A. Siverstein i Tommy Wirkola, una comèdia animada sobre uns espermatozoides que hauran de competir en una carrera en la qual només pot guanyar un.