Una mostra selecciona 300 obres d’artistes com Picasso, Casas, Rusiñol, Nonell, Cano i peces antigues de vidre i nines
Els Museus de Sitges presenten un passeig per la història de l’art a partir de les obres rebudes recentment al seu fons
Picasso, Isidre Nonell, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Olga Sacharoff, Alonso Cano i una de les col·leccions privades de vidre més importants de Catalunya. Són algunes de les 300 peces que conformen l’exposició Els museus creixen. Noves incorporacions als fons, que s’inaugura al Museu de Maricel divendres 21 d’octubre i que estarà instal·lada durant un any.
Els Museus de Sitges han rebut 1.382 obres en concepte d’adquisició, préstec o donació, des de la reobertura del Cau Ferrat i el Museu de Maricel, el desembre de 2014. Es tracta d’un conjunt d’obres –algunes de notable i accentuat valor artístic i patrimonial–, que han permès ampliar les col·leccions i complementar els relats i circuits. L’exposició Els museus creixen. Noves incorporacions als fons –comissariada pel cap de Col·leccions dels Museus de Sitges, Ignasi Domènech– presenta una selecció de 300 peces d’aquest conjunt d’obres ingressades als fons dels Museus.
ENLLAÇ A LA GALERIA DE FOTOS DE L’ EXPOSICIÓ “ELS MUSEUS CREIXEN”
L’exposició permet que en les sales de la planta baixa de Maricel dialoguin obres de períodes, estils i formats diferents, que han estat convenientment agrupades per col·leccions. Hi ha exposades peces de notable valor artístic, com La vídua, un oli de gran format d’Isidre Nonell (1905-06), que conviu amb altres obres del tombant de segle d’artistes com Ramon Casas (Granada, c.1883 o Manola, c.1887, entre d’altres), Santiago Rusiñol (La drecera, 1885), Ignacio Zuloaga (Retrat de Jane Seymour, reina d’Anglaterra), Darío de Regoyos (Processó, c.1904) i Joaquim Sunyer (Dona en un cafè, 1900), entre d’altres.
La mostra també presenta peces d’Olga Saharoff (Retrat de Maria Rosa Reventós de jove, vestida de negre, c.1952) Feliu Elias (Bodegó [servei de té], 1936), Alfred Sisquella (Retrat de Josep Sisquella, fill de l’artista, 1939), Artur Carbonell (Natura morta amb fruites, 1934) i una col·lecció de pintures i dibuixos de Francesc Llorens (com Interior de tintoreria, 1873).
A més d’olis i dibuixos, l’exposició també presenta escultures d’Ismael Smith (Salomé, 1910), Gustau Violet (Bust de Juli Carsalade du Pont, bisbe d’Elna, c.1905) o Pere Jou (Nu ajagut amb les mans al cap, 1951), entre d’altres. També hi ha una completa mostra de fotografies en què apareix Santiago Rusiñol i una col·lecció de nines de finals del segle XIX i primera meitat del XX.
Un dels elements destacats d’Els museus creixen. Noves incorporacions als fons és l’exposició de peces de vidre d’Alfons Macaya, que ha entrat en dipòsit al Museu de Maricel. Es tracta d’una de les col·leccions privades de vidre més rellevants de Catalunya i no ha estat exposada fins ara. Reuneix obres que van des del segle VIII abans de Crist fins l’època moderna i ofereix un interessant recorregut per la història, a través de collarets, gerres, safates, llànties, fruiteres, gots o servidores.
Les peces exposades a Els museus creixen.
Noves incorporacions als fons són una selecció de les 1.382 obres ingressades als Museus de Sitges en els últims vuit anys. D’aquestes, 108 són adquisicions pròpies del Consorci del Patrimoni de Sitges, 812 provenen de donacions i 462 s’han rebut en dipòsit. Amb aquesta mostra, els Museus de Sitges volen agrair públicament les persones, algunes de els quals prefereixen restaren l’anonimat, que han donat o compartit les seves obres.
Una selecció de les col·leccions i els seus donants:
Pilar Garrigosa Laspeñas, vídua de Norman Cinnamond Planàs (Barcelona, 1941-2020), besnét de Santiago Rusiñol, va donar al Museu del Cau Ferrat 365 documents i fotografies. Aquí presentem una selecció de les imatges, algunes de les quals són inèdites. Norman Cinnamond, arquitecte de prestigi reconegut, les conservà tota la vida com un record viu del qui fou el seu besavi i per l’especial estima que tenia a la seva àvia, filla del pintor, de la qual recordava un munt de vivències.
Dr. Cinto Reventós Bordoy. L’exposició Els museus creixen. Noves incorporacions als fons presenta un conjunt d’obres cedides pels descendents del Dr. Cinto Reventós Bordoy (Barcelona, 1883-1968) i el seu germà Ramon (Barcelona, 1882-1923), poeta, tots dos amics personals de Picasso i d’altres membres de la colla d’Els Quatre Gats. Cinto Raventós va ser retratat a la coneguda cerveseria per Ricard Opisso i també fou mereixedor d’un retrat de la coneguda galeria de Ramon Casas. Destacat pneumòleg, creà una interesant col·lecció de pintura amb obres dels que foren els seus amics, des de la generació de Ramon Casas a la d’Olga Sacharoff.
Alfons Macaya Sanmartí (Barcelona, 1880-1950), empresari i gran introductor i impulsor a casa nostra de diversos esports, com el futbol, el tenis o el golf, entre d’altres, va construir una autèntica història del vidre adquirint exemplars importants en els mercats nacional i internacional. La col·lecció està formada per uns 400 exemplars i inclou objectes que presenten les tècniques anteriors a la producció de vidre, com la faiança, fins a vidres de finals del segle xviii. L’any 1935 va publicar una edició en dos volums, en català i castellà, de la seva col·lecció, estudiada per Pedro Miguel de Artiñano y Galdácano i Josep Gudiol i Ricart. Des que va instal·lar la col·lecció a la seva residència de l’avinguda del Tibidabo de Barcelona, l’any 1925, sempre va facilitar-ne la visita a grups pertanyents a les associacions de les quals formava part o presidia, com els Amics dels Museus o l’Associació de Bibliòfils de Barcelona. Els seus descendents han dipositat la col·lecció al Museu de Maricel, on quedarà exposada després de finalitzar aquesta exposició.
Francesc Llorens i Riu. El Consorci del Patrimoni de Sitges ha rebut la donació d’un conjunt de 39 obres de Francesc Llorens i Riu (Barcelona, 1862-1927), qui va ser un gran amic de Santiago Rusiñol, amb el qual va compartir la passió per l’art i el col·leccionisme. Llorens va haver de fer front a les responsabilitats del negoci familiar d’ebenisteria, abandonant la seva pretensió de dedicar-se plenament a l’art. També fou molt actiu en l’àmbit del comerç d’antiguitats, on destacà com un gran especialista. L’estreta amistat amb Rusiñol s’inicià en la seva primera joventut al taller de l’escultor Tomàs Moragas al carrer Ample de Barcelona i continuà en els anys del Cau Ferrat al carrer de Muntaner de Barcelona i a Sitges.
Les col·leccions de nines i joguines. El Museu Romàntic de Sitges és conegut per conservar una de les col·leccions de nines i joguines més importants entre les creades a redós de la coneguda col·lecció que reuní Lola Anglada. Les col·leccions de nines i joguines han crescut de manera destacada gràcies a diverses donacions, com la de Manuel Fàbregas Soriano, de 462 nines i joguines, donació feta en memòria de qui fou la seva esposa, Núria Bofill Castells. També cal assenyalar les donacions de joguines realitzades per Maria Arnal Bella, Xavier Merlos Lagunas i María Luisa Hospital Balius, aquesta darrera, de les nines i la indumentària pertanyents anteriorment a Carmen Mir Albanell.
Josep Jordi Guardiola Bonet. El Museu de Maricel ha rebut una donació important d’obres de Josep Jordi Guardiola Bonet (Barcelona, 1869-1950), conegut ceramista que desenvolupà la part més important de la seva carrera al llarg dels anys del Noucentisme i fins a la Guerra Civil. Per gentilesa d’August Bernat i Constantí, el museu ha incorporat nou olis, trenta-dues aquarel·les i quatre objectes de ceràmica de l’artista. El conjunt d’olis representa una magnífica fotografia fixa dels que foren els seus inicis en la pràctica artística, moment menys conegut de la seva biografia.
Alfred Sisquella i Oriol. El Museu de Maricel ha rebut la donació de dotze dibuixos i un oli del pintor Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964). La seva neta, Marta Sisquella Juan, en feu donació en nom del fill del pintor, Josep Sisquella Rambla. L’obra d’Alfred Sisquella, establert a Sitges des del 1923, fou un treball canviant. S’inicià en l’avantguarda, però abandonà aquest camí i redirigí la seva obra vers plantejaments més conservadors, lligats a un naturalisme amb una veu molt pròpia.
