La Fundación Stämpfli presenta 21 pinturas recientes de Peter Stämpfli

L’exposició ‘Vibrances’ mostra acrílics en negre sobre blanc de l’artista suís, acompanyada d’una mostra de 30 obres d’artistes del fons de la col·lecció

La Fundació Stämpfli presenta 21 obres recents de Peter Stämpfli, fetes en pintura acrílica i mai vistes abans a Catalunya, Configuren l’exposició Vibrances, que s’inaugura dissabte 25 de març i que es podrà veure fins el 24 de setembre a la Sala 3. Conjuntament amb Vibrances, la Fundació exposa 30 obres de la seva col·lecció en les sales 1 i 2, en una nova mostra de presentació del fons.

L’any 2010 Peter Stämpfli va iniciar un treball definit per l’austeritat tècnica i conceptual, que va comportar una reducció més íntima del format. Seguint el seu característic estil del pneumàtic com a tema de la seva obra, l’artista va protagonitzar un canvi radical respecte el seu període anterior marcat pel color per endinsar-se en una sèrie d’obres en pintura acrílica negra sobre blanc.Vibrances - Fundació Stämpfli

Exposició Vibrances

Sala 3 de la Fundació Stämpfli

Del 25 de març al 24 de setembre.
Inauguració el dissabte 25 de març a les 19h

Les obres exposades a Vibrances –paraula que en francès defineix un efecte fotogràfic de saturació de colors– s’expressen en un negre intens damunt del blanc del paper Vélin d’Arches i depuren una geometria angular que defuig de l’horitzontal i la vertical. El contrast entre les formes més amples i la sinuositat i intermitència dels traços fins i curts, transmeten la sensació de moviment i vibració, de manera que cada imatge reflecteix una instantània de la deformació o tensió produïdes per una vibració recent.

Les 21 pintures exposades formen part d’un conjunt de 51 obres que Peter Stämpfli va fer entre 2010 i 2014. Una part de la sèrie es va exposar l’any 2017 en una galeria d’art de París. Es tracta del primer cop que es mostren a Catalunya.

Vibrances - Fundació Stämpfli

Nova exposició de la col.lecció a la Sala 1

Paral·lelament a Vibrances, la Fundació ha renovat part de l’exposició de la col·lecció permanent. La sala 1 de les instal·lacions presenta obres de tretze artistes de cinc nacionalitats d’una generació, que en el París de finals dels anys 50 i principis dels 60 van compartir conceptes i principis.
Vuit d’ells (Gianni Bertini, Mark Brusse, Henri Cueco, Gérard Fromanger, Peter Klasen, Jacques Monory, Bernard Rancillac, Peter Stämpfli i Jan Voss) van formar part de la Figuració Narrativa, que va considerar les seves imatges com a escenes aïllades d’un relat o narració més ampla i que havia de ser reconstruït per la imaginació de l’espectador.
Era un grup que reivindicava la potència de la figuració, que l’art està contingut en qualsevol objecte i situació i que la tècnica és per sí mateix un llenguatge artístic sense límit.

Els altres quatre artistes d’aquesta sala 1 (Christian Jaccard, Peter Knapp, Jean Le Gac i Claude Viallat) representen un exemple de la capacitat creadora del mitjà artístic escollit: per a Jaccard, el foc com a pigment; per a Knapp, la incisió enèrgica sobre el negatiu fotogràfic; per a Viallat, la impressió d’una mateixa forma elemental repetida al llarg de la seva carrera; i per a Le Gac, la biografia personal convertida en obra d’art a partir de documents i imatges, reals o ficticis.

Fundació Stämpfli

Sala 2: fons de la col.lecció

La Sala de la Fundació manté el mateix muntatge –amb obres del fons– estrenat l’estiu passat, amb motiu de l’anterior exposició de Peter Stämpfli. Es tracta d’una mostra d’obres i artistes que van optar per una renovació de l’abstracció geomètrica o es van endinsar en els camins del minimalisme, de l’art conceptual, de l’art cinètic i de les neo-avantguardes. Són els francesos Pierrette Bloch, Philippe Cazal, François Dufrêne, Jean-Jacques Lebel, Jean-Michel Meurice, Olivier Mosset, Jean-Michel Sannejouand, Pierre Tilman, Gérard Titus-Carmel i Jacques Villegé; el belga Mark Brusse, el català-estatunidenc Tom Carr, el veneçolà Carlos Cruz-Díez, l’italià Marco Del Re, l’argentí Antonio Seguí, el coreà Kim Tschang-Yeul i el serbi-francès Vladimir Velickovic.

La Fundació Stämpfli

L’artista suís Peter Stämpfli i la seva muller catalana, Anna Maria, residents a París i a Berna, van fixar l’any 1970 una nova residència a Sitges, i van repartir a partir d’aleshores el seu temps entre les tres localitats. Des del primer dia, els Stämpfli es van convertir en veïns actius a Sitges i van participar especialment en la seva vida cultural. Van promoure festes populars i activitats cíviques amb gran ressò ciutadà i van rehabilitar i cedir a la població un edifici per a ser un Espai Cultural al carrer d’en Bosc, en el cor del barri antic, com a seu del Grup d’Estudis Sitgetans. En agraïment a la seva vinculació, aportació a la vida cultural de la localitat i a la seva contribució a la difusió internacional del nom de Sitges, l’any 2004 l’Ajuntament va honorar Pere Stämpfli com a Fill Adoptiu de la Vila.

Va ser a finals de la primera dècada del s. XXI, quan el matrimoni Stämpfli va decidir donar forma a una vella idea: que Sitges tingués una col·lecció d’art contemporani a disposició del públic. Van crear una Fundació que porta el seu nom i van reunir una col·lecció feta només amb donacions d’artistes de prestigi internacional, tots ells amics i companys de professió.

Fundació Stämpfli

L’edifici de la Fundació Stämpfli es va inaugurar l’any 2011, gràcies a la cessió del Mercat del Peix que hi va efectuar l’Ajuntament. El 2019, les instal·lacions es van ampliar amb la incorporació d’un nou edifici al carrer d’en Bosch, plenament remodelat. Actualment, la Fundació Stämpfli – Art Contemporani disposa de sis sales d’exposició dotades de les condicions necessàries pròpies d’un centre internacional d’exposicions, d’una sala de restauració, conservació i magatzem per a les obres no exposades al públic, d’un espai de documentació i d’un auditori.

La col·lecció. El fons de la Fundació Stämpfli consta d’un centenar d’obres i d’una trentena en dipòsit, corresponents a 65 artistes de prestigi de vint nacionalitats diferents, que generosament han donat les seves obres a la Fundació per l’amistat amb Peter Stämpfli.

El nucli generador està format per obres d’una nova generació d’artistes que el 1964 es van apartar de l’abstracció i de l’informalisme dels anys 50 i van optar per nova figuració coneguda com a Figuració Narrativa, nascuda a París el 1964 de la mà de l’exposició Mythologies quotidianes en el Museu d’Art Modern de París.

Eren moments de canvi social en el que la societat estava fent seva la lògica del consum basada en la producció i distribució massiva de bens. Un grup de joves creadors van utilitzar el poder de les imatges multiplicades arreu, a través de llenguatges nous com els de la publicitat, el cinema, els còmics, la fotografia i la televisió, per a crear una nova estètica figurativa.

Artistes que integren la col·lecció de la Fundació Stämpfli::

François Arnal | Eduardo Arroyo | Gianni Bertini | Pierrette Bloch | Mark Brusse | Pierre Buraglio | Pol Bury | Rafael Canogar | Tom Carr | Philippe Cazal | Miguel Chevalier | Robert Combas | Carlos Cruz-Díez | Henri Cueco | Marco del Re | Gérard Deschamps | Marc Desgrandchamps | Daniel Dezeuze | Richard di Rosa | François Dufrêne | Erró | Gérard Fromanger | Horacio García – Rossi | Daniel Humair | Christian Jaccard | Claire-Jeanne Jézéquel | Ladislas Kijno | Konrad Klapheck | Peter Klasen | Peter Knapp | Piotr Kowalski | Jean Le Gac | Jean-Jacques Lebel | Jean-Michel Meurice | Bernard Moninot | Jacques Monory | Olivier Mosset | Jean-Luc Parant | Pavlos | Daniel Pommereulle | Markus Raetz | Bernard Rancillac | Jean-Pierre Raynaud | Antonio Recalcati | Jaume Rocamora | Guy de Rougemont | Jean-Michel Sanejouand | Sato Satoru | Antonio Segui | Peter Stämpfli | Takis | Antoni Taulé | Pierre Tilman | Gérard Titus-Carmel | Luis Tomasello | Niele Toroni | Kim Tschang-Yeul | Vladimir Velickovic | Claude Viallat | Jacques Villeglé | Jan Voss | Michael Warren | Hugh Weiss | Joel-Peter Witkin | A-Sun Wu | Michel Tyszblat