Passejant pel poble, podem anar observant precioses cases que personalitats de Sitges es van fer construir segons l’estil de l’època (1850-1930), així podem proposar la següent ruta on contemplar alguns exemples:
Començant pel carrer Hort Gran cantonada amb Rafael Llopart:
Casa Josep Mirabent Gatell, 1878. Jaume Suñe Juncosa. Carrer Rafael Llopart, 2. És una casa envoltada de jardí, d’estil neoclàssic, amb detalls d’obra vista i estucats. Té un cos més elevat envoltat d’una barana en pedra.
Baixant pel carrer Hort Gran, podem trobar:
Casa Ferret Carreras, 1912-1916. Estil eclèctic. Carrer Hort Gran 18, cantonada amb Artur Carbonell. És un edifici amb jardí. Destaca la seva torre-mirador octogonal amb coberta de teules.
Continuem per l’avinguda Artur Carbonell:
Edifici de l’estació, 1881. Plaça Eduard Maristany. Edifici neoclàssic. Amb les ampliacions s’ha anat perdent el perfil inicial.
Villa Remei, 1911, Josep Maria Martino. Artur Carbonell, 25. Els seus elements més característics són el balcó amb barana de ferro forjat i la barana del terrat amb estil modernista.
Villa Subur, 1908, Juli Battlevell; Avinguda Artur Carbonell, 23. Edifici d’una sola planta d’estil modernista, decorada amb ornamentació floral sobre finestres i porta. La façana té gravats de tipus vegetal.
Villa Havenmann (actualment és la “Fundació Ave Maria”) 1907, Josep Domènech Estapà; Carrer Artur Carbonell. 11-15. És una casa unifamiliar amb capella adossada, l’estil és modernista.
Podem deixar el carrer Artur Carbonell i dirigir-nos al carrer Sant Bartomeu (des del carrer Artur Carbonell mirant cap avall, girem a l’esquerra a l’alçada de la Fundació Ave Maria):
Casa de Josep Carbonell, 1888, arquitecte Jaume Suñe i Juncosa, Carrer Sant Bartomeu 26. Edifici de planta i dos pisos, amb gravats florals en els dos pisos, estucats a la planta baixa i balcons en ferro excepte el central que és de pedra. L’estil seria eclèctic.
Casa Joan Robert Brauet, 1911; Carrer Sant Bartomeu, 28. L’arquitecte és desconegut, la façana té estucats, balcó central en ferro i les finestres tenen ornamentació floral. A igual que la seva casa veïna, l’estil seria eclèctic.
Casa Ballester, 1919. Juli M. Fossas Martínez. Carrer Sant Bartomeu, 6-12. És interessant observar l’edifici per veure els estils de l’època. Aquest és un estil eclèctic, però destaquem la seva porta de fusta amb arc de mig punt ornamentat, els balcons en ferro, les finestres geminades amb gelosies de fusta.
Tornem enrere pel carrer Sant Bartomeu i a la cantonada de la casa Joan Robert Brauet, prenem el carrer Sant Gaudenci (deixant la casa esmentada a la nostra dreta) cap al carrer Illa de Cuba, que serà la primera que creua Sant Gaudenci. Al carrer Illa de Cuba, girem a l’esquerra cap a la cruïlla amb Artur Carbonell, per començar des d’allà el nostre passeig per aquest carrer:
“Villa Avelina” (casa de Bonaventura Blai), 1901, Gaietà Buïgas; Carrer Illa
de Cuba, 37. Casa unifamiliar amb jardí. Amb elements decoratius d’estil neogòtic i la seva principal característica és la torre-mirador. Actualment és l’Hotel restaurant El Xalet.
Casa Antoni Ferret Llopis, 1886. Jaume Suñé Juncosa. Carrer Illa de Cuba 34-36. Davant de Villa Avelina. És una casa amb uns frontons que coronen les finestres del primer pis i destaca la seva porxo sostingut amb columnes de ferro. És un estil eclèctic.
Casa de Manuel Planas, 1908; Gaietà Miret, Carrer Illa de Cuba, 21. És una casa modernista de la qual destaca la tribuna de dos pisos just a la cantonada amb el carrer Sant Gaudenci, tribuna que al pis de dalt té un gran finestral oval ornamentat i sota un finestral partit en tres amb vidres decorats.
Casa Antoni Robert Camps, 1894. Salvador Vinyals Sabaté. Carrer Illa de Cuba 13. És un edifici residencial d’estil eclèctic, amb una façana neorenaixentista. Té un balcó amb barana de ferro ornamentada amb decoració vegetal i les obertures estan emmarcades per pilastres i columnes.
Casa Sebastià Sans i Bori, 1883, Jaume Sunyer i Juncosa; Carrer Sant Isidre 37 (cantonada amb carrer Illa de Cuba). Davant de la casa de Manuel Planas, ens trobem amb un imponent edifici d’estil eclèctic, que a la cantonada dels dos carrers esmentades té l’entrada principal, sortint de la unió de dos cossos perpendiculars idèntics .. Aquesta entrada té un pòrtic amb columnes jòniques sobre les quals surt un balcó amb barana de pedra per sobre del qual sobresurten dues peanyes amb uns medallons amb les inicials del propietari.
Seguim pel carrer Sant Isidre (deixant la casa Sebastià Sans i Bori a la nostra dreta) i continuem fins al carrer Francesc Gumà (passarem per davant de les cases de Pere Catasús i Josep Planes, carrer Sant Isidre 31 i 33, cunyats que van voler construir les cases iguals el 1897, estil eclèctic, actualment el nº33 és l’Hotel Romàntic i val la pena entrar a fer-hi una ullada ja que conserva la decoració de l’època). Un cop arribem al carrer Francesc Gumà, girem cap a l’esquerra per començar la visita a aquest carrer des del número 23:
Casa Pere Carreras, 1906, Josep Pujol Brull; Carrer Francesc Gumà, 23. Casa d’estil modernista de la qual destaquen uns balcons en pedra esculpida i altres en ferro. Els llindars de la porta i finestres estan esculpits amb decoració floral, així com tota la façana que té gravats florals. Sanefes en ceràmica separen la planta baixa del primer pis i d’aquest del tercer. Sobresurt la teulada que també està ornamentada. La casa està formada per dos blocs, el de l’esquerra amb planta i pis i el de la dreta amb planta i dos pisos.
Celler Llopart (es va acabar la construcció en 1893), Jaume Suñé, Carrer Francesc Gumà 21.
Casa Antoni Carreras, 1908, Eduard Mercader; Carrer Francesc Gumà, 17. Casa modernista amb jardí, té una torre-mirador al centre que dóna al carrer Sant Isidre. Destaca la balustrada d’inspiració gòtica.
Casino Prado Suburense, 1868. Josep M. Martino Arroyo. És un edifici d’estil noucentista. L’edifici té dues parts, una on té el saló teatre i una altra que porta al vestíbul decorat per Miquel Utrillo (s’accedeix a través de la porta amb arc de pedra). La part central de l’edifici té la façana decorada amb pintures de Ferrer Pi (a igual que la sala del teatre) i els frisos són obra de l’escultor Pere Jou.
Villa Rosa (casa de Jaume Hill i Froment), 1893, arquitecte Jaume Suñé i Juncosa, c / Jesús amb Francesc Gumà, 2. Amb elements decoratius d’influència clàssica com els pilastres i columnes de capitell corinti, ornamentació floral.
Un cop al carrer Jesús, anem cap a la dreta, al número 28 i al número 16 per contemplar unes cases i posteriorment tornem enrere per anar a buscar el carrer Santiago Rusiñol:
Casa Llorenç Cardó, 1862. Carrer Jesús 28. Casa d’estil romàntic, de tres plantes i façana ornamentada.
Casa Severià Vilella, 1895. Gaietà Buigas Monravà. Carrer Jesús 16. Edifici d’estil eclèctic. Té ornamentacions variades i destaca de la façana la coronació esglaonada del cos més alt.
Davant de la Casa Severià Vilella, fent cantonada amb el carrer Illa de Cuba, ens trobem amb la Casa Francesc Bartés, 1930-31. Josep M. Martino Arroyo. Carrer Illa de Cuba 2-4. És una casa noucentista i destaca la seva torre-mirador a la cantonada dels dos carrers, amb balcó amb barana de ferro i un frontó triangular. Sota l’aleró que sobresurt de la teulada, veiem tres arcs de mig punt.
Tornem sobre els nostres passos al carrer Jesús i ens dirigim al carrer Santiago Rusiñol, que es trobarà a la nostra dreta, però abans de baixar el carrer Santiago Rusiñol, podem parar-nos a observar la casa del número 51-53 del carrer Jesús:
Casa Antoni Canals, 1921. Lluís Planas Calvet. Carrer Jesús 51-53. Edifici noucentista d’inspiració popular: porta amb arc de mig punt, cantonades en pedra, finestres també vorejades en pedra.
“Villa Anita” (casa de Josep Ferrer i Torrabas, 1900, Gaietà Buïgas i Monravà, Carrer Santiago Rusiñol, 33. És un edifici neogòtic, amb tres cossos, el central més retirat que els dos laterals idèntics i més sortits cap al carrer .
Al final del carrer Santiago Rusiñol, girem a la dreta pel carrer Àngel Vidal i arribarem al Cap de la Vila, on podrem observar:
Casa de Bartomeu Carbonell (coneguda també com a casa del rellotge), 1913, Ignasi Mas i Morell, Pl Cap de la Vila 7. És una construcció modernista, encarregada per Bartomeu Carbonell i Mussons (importador de teixits) a l’arquitecte Ignasi Mas i Morell (autor també de la plaça de toros Monumental de Barcelona). El més destacable de l’edifici és la torre amb cinc teuladetes petites decorades amb l’anomenat “trencadís” o trossets de ceràmiques de colors (s’assembla a l’estil de Gaudí), i la tribuna de fusta del segon pis. Al centre superior de la torre es troba el rellotge.
Girem cap al carrer Major i ens anem al número 24:
Casa Salvadora Font de Dalmau, 1898. Salvador Vinyals Sabaté. Carrer Major 45. Estil eclèctic. Destaca el balcó del pis principal, amb columnes jòniques que suporten una petita teuladeta amb ornamentació floral.
Casa Joan Tarrida i Ferratges, 1892, Salvador Viñals, Carrer Major. 36. Edifici d’estil eclèctic inspirat en el Renaixement. Destaca al primer pis les obertures emmarcades amb pilastres i frontons i la balustrada del terrat.
Casa Bartomeu Misses, 1901, Salvador Viñals, Carrer Major. 24. A igual que la seva veïna del número 36, és un edifici d’estil eclèctic inspirat en el Renaixement. Destaca al primer pis les obertures emmarcades amb pilastres i frontons i la balustrada del terrat.
Casa Gorgas, 1907. Gaietà Miret Raventós. Carrer Major 21. Façana amb ornamentacions florals seguint estil modernista, sobretot la planta baixa que dóna al carrer. El primer pis té un gran balcó amb barana de ferro ornamentada i corbada.
Casa Maria Batlle Robert, 1890. Josep Salvany Juncosa. Carrer Major 2. Estil eclèctic Façana en tres parts on destaca el pis principal amb un llarg balcó de barana en ferro i finestres ornamentades. El pis superior és més simple.
Abans d’acabar aquesta ruta pel centre de Sitges descobrint els edificis més especials, proposem tornar pel carrer major tranquilament, aprofitar per fer alunes compres per aquest carrer comercial i quan arribem al Cap de la Vila, creuem en direcció al carrer Sant Francesc, on podrem observar dos edificis singulars:
Casa Manuel Ramón, 1900. Francesc Mirabent. Carrer Sant Francesc 42.Estilo eclèctic. És molt característica la seva façana rosa amb flors de lis.
Casa Pau Benazet, 1934. Carrer Sant Francesc 35. Estil noucentista. Destaquen les ornamentacions florals sota la cornisa que són obra del pintor Josep Maria Miralles.
Prenem el carrer Sant Bonaventura (la casa Pau Benazet fa cantonada amb Sant Bonaventura i Sant Francesc) a la nostra esquerra i passejarem fins arribar al carrer Sant Josep on girarem a l’esquerra pel Carrer Sant Josep, en aquest últim carrer veurem el Museu Romàntic a la nostra esquerra i seguirem fins arribar al carrer Parellades, on girarem a la dreta sobre la part adoquinada del carrer per poder observar:
Patronat A.S.C. (Església de la Immaculada Concepció), 1900. Carrer Parellades 66. Va ser l’església del convent de religioses de la Immaculada Concepció. Té un estil eclèctic amb obertures en arc de mig punt i un gran finestral d’estil gòtic al pis superior, sobre el qual hi ha un petit campanar.
Passejarem pel carrer Parellades fins al Cap de la Vila i pel camí podrem contemplar:
Casa Ferran, 1897. Carrer Parellades, 30. Estil eclèctic. Té columnes estriades amb capitells corintis i un capçal coronant l’edifici amb la data de la seva construcció.
Casa Vilanova i Massó, 1852. Carrer Parellades 11, Estil romàntic, la façana té tres parts emmarcades per columnes estriades amb capitells corintis. Hi ha un medalló central amb la data de la construcció i sota el balcó es veuen esgrafiades les inicials del seu primer propietari.
En aquest punt, donem per acabada la ruta de les cases singulars pel centre de Sitges, podem seguir passejant pel carrer Parellades que és un gran carrer comercial, o baixar qualsevol dels carrers que sorgeixen d’aquest carrer principal i que baixen cap al Passeig de la Ribera (carrer Sant Pau, Sant Pere…) i prendre algun aperitiu davant del mar o baixar a la platja si ve de gust.