Començarem aquesta ruta pel casc antic des de la Plaça de l’Ajuntament.

Ajuntament de Sitges, 1887-1889, Salvador Vinyals Sabaté. Estil gòtic civil català. El cos central més elevat té un pòrtic amb tres arcades recordant les llotges medievals.

Mercat vell, 1889, Gaietà Buïgas. Plaça Ajuntament 12. Construcció d’una sola nau d’obra vista. Té una marquesina en ferro (primera construcció amb aquest metall a Sitges). Actualment és la seu de la Casa Bacardí.

Casa Miquel Utrillo, 1915, Miquel Utrillo. Plaça Ajuntament, 15. Casa inspirada en l’arquitectura tradicional catalana. Les finestres estan decorades amb un estil renaixentista. Actualment és la seu de la biblioteca Santiago Rusiñol.

Continuem pel carrer de la Davallada cap a la platja Sant Sebastià i podrem observar:

Casa O. Paget de Folch i Torres, 1935. Josep Maria Martino i Arroyo, Carrer Davallada 13. És una casa d’estil eclèctic, conté elements de diferents estils i la seva façana està realitzada en pedra vista destacant la seva teulada i l’ornamentació de la porta i la finestra principal.

 

 

estarà a la nostra esquerra, en el número 10 podrem veure “El Palau del Rei Moro”, del s. XIV, és d’origen medieval encara que va tenir modificacions en la postguerra. Actualment funciona com a seu d’agrupacions d’entitats populars. Té una planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab. La porta principal és un arc de mig punt i al pis superior, dues finestres geminades d’arc lobulat. A l’interior hi ha diversos elements d’origen gòtic. La propietat va passar a principis del s. XXI a l’Ajuntament, el qual el va comprar a la família propietària. Per Nadal és la seu d’exposicions de diorames nadalencs i també s’exposen els calvaris per Setmana Santa.

Tornant al carrer de la Davallada, continuem la ruta:

Casa Aleix Vidal Quadras, 1855. Francesc Cros Masó / Josep Cros Juliana. Davallada, 12-14. És una mansió senyorial d’estil romàntic, símbol de les riqueses aconseguides pel seu amo a Amèrica. A la tornada de l’altre costat de l’Atlàntic, es va construir el 1855 una casa al costat de la del seu germà (Manuel Vidal Quadras, que la tenia al c /. Port Alegre 9). Actualment la que va ser la seva casa és el “Edifici Miramar” i pertany a la Diputació de Barcelona i periòdicament celebren exposicions. Té tres cossos separats per pilastres de pedra i terrasses amb balustrada que donen a la platja. El cementiri de Sitges té el panteó d’Aleix Vidal Quadras, que és una sepultura individual (àngel del Judici Final) obra d’Enric Sagnier.

Arribant a la Platja Sant Sebastià, podrem observar la casa del germà de l’anterior:

Casa Manuel Vidal Quadras, 1852. Carrer Port Alegre, 9. És una mansió d’estil neoclàssic i romàntic. Façana amb pilastres coronades amb capitells corintis. Al davant hi ha el monument a Santiago Rusiñol.

Casa Conrad Subirà, 1920. Bernat Pijoan. Carrer Port Alegre, 17. És un edifici residencial amb façana blanca i obertures i sota el ràfec de color blau típic de Sitges.

Casa Maria Montané, 1920. Benvingut Caballol Moreu. Carrer Port Alegre, 45. Caracteritza aquest edifici l’ampli finestral de la planta baixa, l’única finestra del primer pis amb un rellotge de sol esgrafiat i la galeria d’arcs del segon pis. L’estil és noucentista.

 

 

Al final de la platja Sant Sebastià, en l’inici del passeig Balmins, ens trobem amb la Capella de Sant Sebastià, edifici del s. XVIII reformat a finals del s. XIX. Té una única nau amb capelles laterals i una torre amb el campanar i teulada piramidal amb ceràmica vidriada. Està adossada al cementiri, on es poden veure una gran quantitat d’obres dels millors escultors del moment (Josep Llimona, Josep Reynés, Pere Jou, Manuel Fuxà …), ja que els “americanos” que es van enriquir a Cuba van voler fer panteons i sepulcres acord amb la seva nova situació econòmica.

A l’esquerra del Carrer del Port Alegre (costat oposat al mar), podem anar a buscar el carrer Joan Maragall (paral • lel  al carrer Port Alegre), on trobarem:

L’Escorxador, 1920. Josep M. Martino Arroyo. Era l’antic escorxador, amb una estructura de cos central més elevat, façana blanca amb cantonades d’obra vista, gran porxo a l’entrada amb arcs i columnes d’obra vista.

Des d’aquí, podem tornar cap a la platja Sant Sebastià i pujar pel carrer Fonollar on podem trobar:

Cau Ferrat 1893-1894, Francesc Rogent i Pedrosa; Carrer Fonollar 2-6. Casa i estudi de Santiago Rusiñol. És la unió de dues cases de pescadors i va unificar l’estil de la façana en un estil neogòtic, usant les finestres de l’antic castell gòtic de Sitges. A la planta superior hi ha un gran saló gòtic que ocupa tota la superfície, de gran alçada i sostre enteixinat amb suports de fusta decorada.

Palau Maricel, 1910. Miquel Utrillo. Carrer Fonollar. Es va construir per encàrrec de Charles Deering, sobre un conjunt de cases de pescadors i l’antic hospital de Sant Joan (les cases de pescadors estaven a un costat del carrer i l’hospital a l’altre i unir els edificis amb un pont que passa per sobre del carrer). L’edifici arran de mar té una torre amb merlets, la Torre de Sant Miquel. L’edifici del costat terra (Maricel de Terra) té una escalinata que porta al Saló d’Or i d’aquesta al Saló Blau. Té unes terrasses decorades amb ceràmica popular. L’escultor Pere Jou va realitzar els capitells de les finestres.

 

 

Per finalitzar aquesta ruta pel casc antic, podem continuar el passeig fins a la Plaça del Baluard i baixar per les escales de la Punta cap a la plaça de la Fragata on podrem passejar pel Passeig de la Ribera o asseure’ns a prendre alguna cosa en la Plaça de la Fragata.