El manifest, llegit per Colors Sitges Link, reivindica la plena garantia de drets, en el que ha de ser una lluita col·lectiva per la seguretat, el dret a la lliure expressió i el reconeixement de la identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions.
Sitges ha culminat, avui 28 de juny, els actes commemoratius de l’Orgull LGTBIQ+ amb la lectura del manifest, a la plaça de l’Ajuntament. L’acte institucional, ha comptat amb la presència de l’Alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, la regidora de Drets Socials, Júlia Vigó, i la resta de membres del Consistori, així com amb l’associació LGTBIQ+ Colors Sitges Link, que ha estat l’encarregada de llegir el manifest d’enguany.
El contingut del manifest ha servit per demanar públicament la plena garantia de drets de les persones del col·lectiu, en el que ha de ser una lluita col·lectiva per aconseguir espais segurs, el dret a la lliure expressió en qualsevol àmbit i el reconeixement de la identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions públiques.
L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, en la seva intervenció ha destacat “Sitges és orgullosament diversa i sempre traiem bandera, perquè som persones que defensem la igualtat, que defensem la llibertat i que, sobretot, rebutgem la violència i la LGTBIfòbia”.
Addicionalment als parlaments i a la lectura del manifest, l’acte ha culminat amb un minut de silenci en record de les víctimes de l’atac al Pride d’Oslo del passat 24 de juny i també amb el desplegament de la bandera LGTBIQ+ des del balcó de l’Ajuntament.
Posteriorment, Colors Sitges Link ha presentat la Guia Ràpida contra la discriminació i delictes d’odi, a la biblioteca Santiago Rusiñol. La Guia, creada per la mateixa entitat, té com a objectiu oferir eines per confrontar davant les actituds LGTBIQfòbiques.
L’acte commemoratiu del 28J s’inclou en un ampli programa d’actes promoguts per l’Ajuntament de Sitges i les entitats locals. Amb el lema ‘Celebrem-nos!’, la programació central de l’Orgull va començar a principis de juny i continuarà present al llarg de l’any amb dues exposicions. La primera, allotjada al Museu Maricel fins al 29 d’octubre, dedicada a Pepito Zamora i co-organitzada per Colors Sitges Link i el Consorci del Patrimoni i, la segona, la mostra ‘Lesbofòbia Vers i revers d’una violència patriarcal’, que es podrà visitar del 3 al 30 de setembre, al Miramar-Centre Cultural.
El manifest del 28J es troba després de la galeria de fotos.
Declaració / Manifest del 28 de juny del 2022, Dia internacional de l’Orgull i per a l’Alliberament LGTBI+
1. El dret a caminar pel carrer sense por, sense rebre insults ni patir agressions per ser qui som o per anar agafats de la mà de la nostra parella. El dret que el nostre lloc de treball sigui un espai segur, sense que la nostra orientació sexual sigui motiu de discriminació. El dret a expressar-nos i mostrar-nos tal com som a l’àmbit familiar, educatiu o als espais d’oci. El dret al reconeixement de la nostra identitat de gènere i de la diversitat familiar per part de les administracions. Tots aquests drets no són drets que hagin estat donats per a totes les persones. Els col·lectius LGTBI+ han hagut de lluitar durant dècades per aconseguir-los, tant al nostre país com a tot el món, i encara avui no estan plenament garantits.
2. Les mobilitzacions socials en defensa dels drets de les persones LGTBI+, iniciades amb els fets de Stonewall el 1969 a Nova York ia la dècada dels setanta a casa nostra, han contribuït a tenir un país més just, mitjançant la conscienciació social i impulsar un marc normatiu de protecció dels drets humans. La Llei 11/2014, del 10 d’octubre per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia va ser un punt d’inflexió per elaborar polítiques públiques LGTBI+ a Catalunya, alhora que ha permès atendre i acompanyar les persones que han vist vulnerats els drets a través del desenvolupament per tot el territori de la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral LGTBI+.
3 Més recentment, la llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no discriminació reforça les mesures per assolir una protecció real i efectiva contra qualsevol forma o acte de discriminació o d’intolerància per motiu de l’orientació sexual, la identitat o lexpressió de gènere de les persones. La futura llei trans* catalana, actualment en elaboració, ha de continuar el camí cap a la plena garantia de drets. Com més drets, més justícia, més democràcia. Els nous drets no resten altres drets aconseguits ni tampoc esborren res a ningú.
4. Fer valer les lleis digualtat de tots els àmbits i desplegar-les amb la màxima potència és una obligació de tots els poders públics. I encara ho és encara més avui dia davant els discursos d’odi a la diferència i el custionament per part de l’extrema dreta dels drets assolits. Com va dir Judith Butler respecte d’aquests grups, a l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya el 27 d’abril d’aquest any: “Quina visió de la nació és aquella que pot estar amenaçada per qui persegueix la igualtat, la llibertat, la justícia , la fi de les guerres, un futur sense violències o el dret a caminar pel carrer sense por?”
5. A Catalunya tornarem a dir tantes vegades com calgui “No passaran!”. Més que mai, les entitats i els poders públics del país defensarem el dret de les persones a viure en llibertat, i treballarem per accelerar un canvi social que només serà possible si les polítiques públiques feministes són transinclusives, si les polítiques LGTBI+ són feministes i si totes aquestes polítiques també són antiracistes i tenen en compte l’edat o la discapacitat.
6. Els drets de les persones LGTBI+ són part de la lluita compartida per la defensa del dret de totes les persones a ésser ia viure lliures de discriminacions i de violències. Ja siguem persones cis, trans* o no-binàries i sigui quina sigui la nostra orientació sexual, aquesta lluita ens ha d’interpel·lar sempre, perquè els drets s’exerceixen i es garanteixen de manera col·lectiva.
7. Volem demanar a tots i totes un minut de silenci pels companys i companyes per l’atemptat a Oslo, en què han estat assassinats dos companys LGTBI, amb 21 ferits i 6 d’ells molt crítics que podrien morir en les properes hores. Totes les persones estaven celebrant l’Orgull LGTBI a Noruega.
8. Probablement sigui el delicte d’odi LGTBIfòbic més important ocorregut a Europa des del 1999 quan un supremacista blanc va atemptar durant 3 caps de setmana seguits al Soho, el barri LGTBI de Londres i va causar 3 morts per bombes llançada a locals d’ambient.
9. Aquest silenci és el nostre respecte per les víctimes, però mai no callarem les injustícies i estarem molt atents si ens volen silenciar o treure els nostres drets. Els drets de les persones LGTBI+ són la nostra lluita.
