En aquest segon dijous de Festival, dos són els guardons lliurats al talent internacional. Peter Chan, Gran Premi Honorífic, i William Fichtner, Màquina del Temps, per la seva fecunda trajectòria en l’audiovisual contemporani. El primer, colós asiàtic del segle XXI, ha contribuït a trencar fronteres entre la indústria asiàtica i l’occidental. El segon, rostre indispensable del cinema i les sèries nord-americanes dels darrers trenta anys, ha presentat Talamasca: La orden secreta, d’Anne Rice.

Enlace a las fotos del Sitges Film Festival 2025

Enlace a las 10 cosas a no perderte del Sitges Film Festival 2025

 

Peter Chan

 

Llarga vida a un colós del cinema asiàtic

Paral·lelament, el llegendari productor Peter Chan també ha rebut el Gran Premi Honorífic el mateix dia que presenta el thriller semibiogràfic She Has No Name, el seu enlluernador retorn a la direcció després de la gesta esportiva Leap, estrenada el 2020.

De mirada humanista i emotiva, el cinema de Chan encimbella la seva figura com una de les més versàtils del panorama asiàtic contemporani. El seu itinerari és el del guerrer que va començar a l’etapa daurada de Hong Kong als anys vuitanta –a través de comèdies delicioses de la Golden Harvest com L’armadura de Déu i Els supercamorristes, filmada en una Barcelona preolímpica– i s’ha convertit en un creador imprescindible per trencar fronteres industrials entre el cinema asiàtic i l’occidental.

A She Has No Name, presentada a la secció Òrbita, Chan agafa la lupa del true crime en un melodrama amb màscara de thriller protagonitzat per Zhang Ziyi que ens trasllada a la Xangai dels anys quaranta, en plena ocupació imperial japonesa, per explicar-nos un dels casos d’assassinat més infames de la història de la Xina que han quedat sense resoldre.

 

William Fichtner

 

L’actor dels mil viatges

Amb més de setanta títols a l’esquena, William Fichtner ha deixat al seu pas una filmografia plena d’èxits. Són tantes les vegades que ha destacat al cinema i a la televisió –us recordeu del gerent del banc que planta cara al Joker al robatori inicial de El cavaller fosc?– que la gran pregunta que hauríem de formular davant d’un talent de la seva talla no consisteix a saber en quines pel·lícules i sèries apareix, sinó en quines no.

Des de llargmetratges tan populars com Armageddon, La tempesta perfecta, Black Hawk Derribado, Heat o Crash fins a sèries com Invasión o la famosa Prison Break, on serà recordat com l’agent calculador de l’FBI Alexander Mahone; Fichtner ha posat fins i tot la seva veu al Ken Rosenberg d’un videojoc tan aclamat per la generació millennial com Grand Theft Auto: Vice City.

Pel seu talent i la seva presència en l’audiovisual nord-americà, el Festival de Sitges ha lliurat a Fichtner el Premi Màquina del Temps a l’Auditori del Meliá abans de la premiere europea de Talamasca: La orden secreta, d’Anne Rice, nova sèrie sobre una misteriosa societat que investiga allò sobrenatural i que s’estrena diumenge 26 d’octubre a AMC+.

Durant la xerrada celebrada avui amb motiu de la presentació de la sèrie, William Fichtner i el veterà productor executiu Mark Johnson (Donnie Brasco, Breaking Bad) han confirmat que es tracta d’“una història d’espies que amplia l’univers fantàstic de l’escriptora d’Entrevista amb el vampir” amb tota mena de criatures que habiten els racons més foscos de la nit.

 

Park Hoon-jung

 

La jungla d’asfalt

Sens dubte, si hi ha alguna cosa que mereix ser destacada quan parlem de la figura de Park Hoon-jung és la seva aura de creador singular dins del cinema criminal contemporani. Aquest cineasta de la nova onada noir coreana és darrere del guió de Vaig trobar el dimoni, dirigida per Kim Jee-woon, un dels thrillers policíacs a la caça d’un psicòpata més colpidors de les darreres dècades. També és el director de New World, una brutal intriga de cops de puny –projectada a Sitges 2013– que brilla per les seves escenes de violència descarnada, primitiva, gairebé tribal, en una Corea convulsa sacsejada per una profunda crisi de valors.

Hoon-jung, que ha treballat amb grans noms del neonoir asiàtic com el grandiós Choi Min-Sik (Old Boy, Sympathy for Lady Vengeance) i Lee Jung-jae (El juego del calamar), trasllada ara les seves habituals trames de tensió de carrer a un context on “la ciutat s’assembla cada vegada més a la jungla”, segons ha declarat en roda de premsa. Coproduïda per Fine Cut (The Chaser) i presentada a competició aquest dijous a la secció Òrbita, Tristes tropiques segueix de prop la sagnant venjança que executa un grup de joves assassins en un descens brutal a mig camí entre l’urbà i el salvatge.

Així mateix, Hoon-jung ha revelat la dificultat de rodatge que va suposar filmar en paratges naturals de Tailàndia, la necessitat “d’adaptar el guió a un repartiment de diferents nacionalitats asiàtiques” i la seva forta inspiració en el cinema negre europeu i l’acció hollywoodiana dels anys vuitanta i noranta. Com a sorpresa, abans d’acabar la roda, el nostre director artístic Àngel Sala ha dit que avui és l’aniversari de Hong-jung i la premsa assistent l’ha felicitat amb aplaudiments entonant el happy birthday.

 

 

Venjança en bucle

La jornada també ha servit per donar acollida a un enginyós thriller de ciència-ficció independent realitzat entre tres germans. Els guionistes i productors d’American Vandal i Cobra Kai, responsables de la fascinant òpera prima El misterio de Block Island, Kevin McManus i Matthew McManus, han tornat a unir forces a Redux Redux. La venjança d’una mare, interpretada per Michaela McManus, després de la mort de la seva filla, conforma la pulsió obsessiva d’aquest emocionant relat ambientat en una Amèrica profunda de realitats paral·leles.

Abans de la seva projecció a l’Auditori, s’ha projectat un curtmetratge de l’ESCAC titulat Terapias y mazmorras, que tracta sobre el que, potser, és el joc de rol més refrescant per a parelles que travessen una crisi. El seu director, Adrián Pachón, forma part de l’aposta de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya per impulsar el talent emergent a escala internacional dins del marc del Festival de Sitges.

 

 

Fantasmes a Catskill

Peça important de la secció Panorama, Mother of Flies és el retorn triomfal de Zelda Adams, Toby Poser i John Adams. Per tercera vegada consecutiva, aquest trio de directors presenta pel·lícula a Sitges, després de les celebrades Hell Hole i Where the Devil Roams. La seva nova proposta és un retorçat conte de fades sobre una dona que recorre a la màgia negra per afrontar un diagnòstic mortal.

Filmada als boscos de Catskill, al sud-est de Nova York, aquest esgarrifós conte de fantasmes sobre el dol adolescent i el col·lapse espiritual va guanyar el Premi Cheval Noir a la Millor Pel·lícula en la darrera edició del Fantasia Festival. En una edició on destaca el cinema més fantasmagòric, Mother of Flies ha ocupat, sens dubte, un lloc destacat.