Avui fa 2 anys des que es va decretar l’estat d’alarma a Espanya, una mesura que va limitar la mobilitat de tots i que dels 14 dies previstos va acabar durant 3 mesos.
VisitSitges va sortir al carrer pràcticament cada dia perquè els seus habitants, estiguessin on estiguessin, poguessin veure què estava succeint, mostrant els nostres carrers i a la seva gent que des dels balcons de casa sortien cada dia a les 20h a aplaudir i donar forces als nostres sanitaris que lluitaven contra una cosa que desconeixíem en aquell moment, sense pràcticament mitjans, amb horaris i jornades infinites i una vocació inesgotable.
Us vam mostrar la solidaritat de la nostra gent, els sitgetans des de casa, els sanitaris al CAP, el buit de l’estació de tren de Sitges, els nostres avis als balcons, els aplaudiments, ens vam pujar al camió dels bombers per seguir la seva ruta animant els avis a les seves residències, el lliurament de roses a les residències en aquest primer Sant Jordi tancats, els #healthwarriors – cuiners solidaris que cuinaven per als sanitaris que no tenien temps ni per menjar, la desescalada, les primeres sortides, les primeres obertures de negocis, a la Secre animant el carrer i oferint directes, hotels que van obrir les portes per ajudar amb la lluita contra el cóvid com l’ Hotel Meliá Sitges o l’Hotel Desitges, els primers somriures en sortir, les primeres terrasses a acollir gent, el primer dia d’obertura dels Museus de Sitges, fins a un casament al mig del carrer Espalter…
De tot això vam fer un àlbum amb una breu selecció, breu perquè tot i tenir 1.200 fotos, és una petita mostra del que vam recollir a través de les nostres càmeres, que van ser milers de fotos.
Obrim la secció “Visit Sitges from home”, per poder seguir sentint-nos a prop, amb multitud de propostes per fer des de casa “made in Sitges”.
La incertesa d’aquells moments, el dramatisme i sobretot el silenci que s’escoltava al nostre sempre bulliciós Sitges després que es tanquessin els balcons en finalitzar els aplaudiments, és una cosa que segueix a la nostra memòria… el dolor de l’ensordidor silenci dels nostres carrers .
Han passat 2 anys… sembla que va ser ahir, hem perdut éssers estimats i també hem après de tot i de tots, que la solidaritat de la gent és infinita, que sempre trobaràs una mà amiga disposada a ajudar-te, que vam estar tancats però a canvi ens vam conèixer tots una mica més i vam donar valor a tot allò que donàvem per fet que teníem i que vam perdre un dia per l’altre.
EL CONFINAMENT A SITGES EN IMATGES DE VISITSITGES
