Què és el projecte de Vallcarca, de què es tracta i per què genera enfrontaments el hub audiovisual a l’antiga cimentera.
Vallcarca és l’emplaçament on des del 1903 es va establir la primera fàbrica de ciment d’Espanya i que va comptar amb una colònia que va arribar a albergar entre els anys 50 i 60 uns 5.500 treballadors i amb un petit port, parlem de 49 hectàrees “qualificades com a sòl urbà” però formant part del Parc de Garraf que és un espai natural protegit.
Foto de Vallcarca Next. Imagen actual de Vallcarca
La cimentera coneguda com a Cementos Uniland està en situació d’escassa o nul·la productivitat des de finals del 2012, però ocupa un espai privilegiat davant del mar i protegida pel Parc Natural del Garraf.
Tenia un antic “apeadero”/Parada del tren que va estar en ús fins al 1994 i un petit port que avui dia el fan servir els xavals per saltar al mar , una platja que és seu del conegut xiringuito Hola Beach Club , conegut per les seves festes per als més joves que troben allà el seu espai allunyat de la població urbana , a més de la connexió a través de la carretera de les Costes de Garraf, a pocs minuts de l’aeroport de Barcelona i a uns 25 minuts de la ciutat comtal… tot un caramelet.
Foto de Vallcarca Next. Proyecto modelo de puerto productivo con usos de investigación y formación. Plató acuático.
Sobre la taula està convertir aquest espai en un hub audiovisual, amb platós de rodatge terrestres, marítims, auditori polivalent a l’aire lliure, espais de recerca de la indústria digital, audiovisual o videojocs, formació, productores…. habitatges per a treballadors, serveis d’oci i restauració… pràcticament diríem que un parc temàtic del món digital i audiovisual, suposa la transformació de l’antiga fàbrica de cimentera en un nou hub tecnològic i audiovisual al sud de Barcelona.
Foto de Vallcarca Next. Proyecto Espacio polivalente para actividades vinculadas al ocio y al entretenimiento gracias a las grandes luces que permite la geometría de la cúpula.
Aquest projecte té darrere Carlos Slim, un magnat mexicà que preveu invertir inicialment sobre els 300 milions de dòlars, encara que no és l’únic que li ha posat els ulls a sobre, altres empreses del món audiovisual, de les quals destaca Virgin, també han mostrat el seu interès en aquest enclavament privilegiat.
Genera controvèrsia convertir aquest espai natural aparentment protegit, en un parc tecnològic, a més que la construcció d’habitatges podria donar peu a un possible “pelotazo” immobiliàri.
Foto de Vallcarca Next. Espacios urbanos abiertos.
L’arquitecte Jordi Artigas, sitgetà amb l’estudi OUA d’arquitectura a Barcelona, defensa el projecte argumentant que de les 49 hectàrees qualificades com a sòl urbà, només se’n transformarien 16,5 , 20,9 les cedeixen al Parc de Garraf i les 11,6 restants les convertirien en zona verda, a més de recuperar l’antiga riera fins la platja i la regeneració de la seva flora i fauna.
Foto de Vallcarca Next. Proyecto recuperación de la riera
Jordi Artigas va proposar el projecte als propietaris en col·laboració amb l’estudi de l’arquitecte Josep Mias i afirmen que el projecte pot generar fins a 2000 llocs de treball que no té sentit que vagin a viure a altres poblacions, a més que s’ha projectat com un sistema autosuficient energèticament parlant i evita els desplaçaments de molta gent que si tindria un impacte medioambiental, facilitant que la gent pugui viure on treballa i amb preus més assequibles que a Sitges ciutat.
Font d’informació: La Vanguardia / Teresa Sesé
Quina és la posició de l’Ajuntament de Sitges davant del projecte de Vallcarca?
Font d’ informació: La Vanguardia / Ramon Francàs
Segons el periodista Ramon Francàs, els promotors del projecte es van reunir amb el govern municipal ahir dilluns 24 de juliol, però va ser pura “cortesia” ja que les dues parts van acordar seguir dialogant passat l’estiu i l’alcaldessa Aurora Carbonell manté la intenció de sotmetre aquest projecte a consulta ciutadana.
Els promotors van tenir una primera presa de contacte amb la nova regidora d’Urbanisme i Territori i d’Acció Ambiental i Transició Ecològica, Carme Gassulla (Verds En Comú Podem), i el regidor de Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació, David Martínez (Sitges Grup Independent).
Les posicions són confrontades, d’una banda resulta d’especial interès diversificar l’economia local tan centrada en el turisme, apostant per l’anomenada “economia taronja”, però per altra banda hi ha la problemàtica de la protecció d’un espai natural i evitar un possible “pelotazo” immobiliari. El projecte no és senzill.
Com diu la cap de l’oposició i presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Mónica Gallardo “és perfectament compatible preservar i fins i tot enaltir l’entorn natural del Parc del Garraf i desenvolupar alhora la ciutat tecnològica”.
Les Agulles-Ecologistes a Acció del Baix Llobregat i Garraf ha mostrat la seva total oposició a aquest “megacomplex turístic, amb apartaments, hotels, zona comercial, equipaments i un presumpte campus tecnològic d’alt nivell”. Ho defineixen com “un “malson de dimensions faraòniques en temps de col·lapse social i ambiental”.